Supreme Lyrics

Aquell mat� em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. Per� jo no ho sabia, encara, i m�s m'hagu�s valgut no saber-ho mai. El meu m�n era petit, per� suficient, abans. Deix� de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dol�a soledat; m�s tard, cau soterrat, previsibilitat male�da, asfixiant a�llament. Mai res no m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urg�ncia. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepit�s, insuportable. Cridant, plorant, vaig c�rrer. Era incapa� de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obr� sota els meus peus. Morir, volia. Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada m�s prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del m�s terror�fic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fat�dic mat�, aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi m�s propera cada vegada per� amb la incertesa de si mai arribar�. Ara el dolor sembla no tenir l�mits. El dolor i la por s�n tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.